Crònica Pública 22
Això val la pena? Com a punt d’inici de tot projecte cultural
Data de publicació: 31-01-2022
Qué hay de nuevo? (inspirat en l’expressió americana “What’s up?!”) ha estat el lema del Pública22. Al llarg de dos dies el sector cultural s’ha reunit online (via zoom) i presencialment a Madrid per intentar donar resposta a aquesta pregunta. Una trobada referent al sector que retornava, en part, a la presencialitat. L’APGCC és una de les entitats col·laboradores de l’esdeveniment i dos dels membres de la junta hi hem assistit.
De les moltes coses que s’han dit n'exposarem aquí quatre, a tall de reflexió, i dues propostes per treballar.
La primera reflexió: la digitalització com un aliat pel sector que obre moltes possibilitats ja sigui com a eina complementaria a la presencialitat, per donar major accés a continguts o com a espai de trobada i d’interacció entre qui programa i qui consumeix cultura, però mai com un perill ni com a substitut.
Segona reflexió: la innovació no ha de deixar de ser un objectiu i un repte, però no a qualsevol preu ni fer-ho sense sentit (“perquè toca”). No podem parlar d’innovació sinó hi ha aplicació exitosa i acceptació del públic envers d'allò incorporat (no confondre innovació amb novetat!); és a dir, s’ha d’aconseguir que la innovació passi a ser tradició.
Tercera reflexió: “Compartir” ha estat una de les paraules clau de la jornada. El fet de trobar-nos i de poder compartir i explicar les nostres experiències, els nostres reptes… es va citar una vegada més a Wagensberg que afirmava que l’espai on hi ha més innovació a les universitats és al bar. Creem doncs espais de trobada, marcs de treball compartit i perquè no un bar itinerant pel sector cultural? De ben segur en sorgiran col·laboracions, propostes, projectes i també innovació.
I quarta: regularitzar la professió. Al llarg dels dos dies s’ha parlat de la necessitat de regularitzar els professionals del sector i la seva carrera (l’estatut de l’artista i la reforma de la llei d’autònoms), de les habilitats multitasking que caracteritza als gestors culturals (per cert, SEMPRE fent servir aquest terme), el debat sobre la territorialitat de la cultura i l’accessibilitat a aquesta, i com era d’esperar, les oportunitats laborals i de treball al metavers!
Una primera proposta per treballar: encara que no sembla possible podem innovar més enllà dels continguts, els formats i la tecnologia. Raquel Andueza (soprano i presidenta de GEMA) compartia la seva experiència als Estats Units, on el paper del públic (i el seu vincle amb els artistes) en alguns espectacles és sorprenent; existeix un espai de trobada abans i després de l’espectacle en el què el públic pot prendre una copa de vi amb els els actors/actrius/músics/… i parlar amb ells. Pensem en la globalitat, és a dir, en tot el procés que fa una persona que consumeix cultura: abans de començar i el després de l’esdeveniment o la visita. L’abans i el després.
Una segona proposta de treball: de quina manera pot “ajudar” i donar servei l'àmbit cultural al món empresarial? L’experiència que explica Valerio Rocco Lozano, Director del Círculo de Bellas Artes és molt bona: el team building o els bonus de consum cultural pels treballadors d’empreses són dos dels possibles aspectes a estudiar.
Per acabar aquest breu i modest article d’allò après a Pública22, una frase que va dir a la intervenció inaugural Diego S. Garroncho “Això val la pena?”: parem a pensar i fem-nos aquesta pregunta abans de produir i fer les coses.
