L'APGCC es posiciona davant la sentencia que ordena la devolució a les parròquies de 111 obres d'art de la Franja
Comunicat conjunt de l'APGCC amb l'Associació de Museòlegs de Catalunya, de Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, de l'Associació Catalana de crítics d'Art i Membres de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya
Data de publicació: 15-12-2019
Davant de la sentencia del jutjat número 1 de Barbastre, que ha ordenat la devolució “immediata” a les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó de les 111 obres d’art de la Franja que estan al Museu de Lleida, l’Associació de Museòlegs de Catalunya, els Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, l’Associació Catalana de Crítics d’Art, l’Associació de Professional de la Gestió Cultural i els membres de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya: Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya; Eduard Bech, director del Museu de l’Empordà de Figueres; Jesús Navarro, director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; Mireia Rosich, directora de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer; Francesc Vilà, director del Museu Comarcal de Manresa; Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Montse Mallol, directora del Museu de la Garrotxa d’Olot; Lídia Fàbregas, directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa; Marc Ferran, director del Museu de Reus; Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès; Marisa Suárez, directora en funcions del Museu d’Art Modern de Tarragona; Jordi París, director del Museu de Valls; Pepa Ventura, responsable del Museu Abelló de Mollet del Vallès i Pere Izquierdo, director-gerent dels Museus de Sitges, volem manifestar:
Que la col·lecció del Museu de Lleida continua essent fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida. La segregació administrativa de les parròquies de la demarcació aragonesa no invalida en absolut aquesta herència cultural ni pot obviar l’existència actual d’un flux de relacions socials, econòmiques i culturals d’aquests territoris. Les raons per les quals la col·lecció va ser inclosa dins del catàleg del Patrimoni cultural català continuen essent vigents.
Que cal reafirmar-se en el principi de permanència i integritat de les col·leccions, seguint les recomanacions internacionals que es deriven del codi de deontologia del Consell Internacional dels Museus (ICOM) considerant que no existeix cap raonament
museològic que justifiqui la descatalogació de la col·lecció del Museu de Lleida i el desmembrament d’una part de la seva col·lecció. En aquestes directives es defensa la permanència i la protecció de les col·leccions dels museus i només s’accepta la devolució i restitució de la propietat cultural si l’ingrés de peces al museu s’hagués fet violant els principis sobre la importació, l’exportació i la transferència il·legals de propietats culturals. I aquest no és el cas que ens ocupa.
Que el desmembrament de part de la col·lecció del Museu de Lleida, d’altra banda, pot assentar un greu precedent que repercutiria –sense cap mena de dubte- en la unitat i permanència de les col·leccions museístiques originades lícitament d’un bon nombre de museus, tant eclesiàstics com els dependents d’administracions públiques. En aquest sentit si aquesta sentència esdevingués ferma no tancaria definitivament el litigi patrimonial, ans el contrari, només seria el precedent o l’inici de posteriors reclamacions que afectarien altres institucions patrimonials.
És per tot això que manifestem el nostre ferm suport amb el Museu de Lleida en relació a totes les actuacions que pugui dur a terme amb l’objectiu de salvaguardar les seves col·leccions, entenent
