Actualitat | Gestió cultural

Data de publicació: 01-07-2021

L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2020 radiografia la crisi provocada per la pandèmia a l’ecosistema cultural català

El (CoNCA) lliura a la presidenta del Parlament de Catalunya i a la consellera de Cultura l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020, que ha comptat amb la col·laboració de l'APGCC
Data de publicació: 01-07-2021
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) lliura avui a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020, l’informe d’un any marcat per la pandèmia de la covid-19 i l’esclat d’una crisi de caràcter socioeconòmic que, en el cas del medi cultural, ha palesat la seva greu situació estructural i ha incrementat la precarietat fins a límits extrems. Aquest tema plana al llarg d’aquest informe anual, que per primer cop incorpora tres nous apartats: un de ressenya de les polítiques culturals del Parlament, el Govern i el Departament de Cultura; un altre sobre l’impacte de la covid-19 en els sectors culturals a partir d’una enquesta als seus principals agents, i un tercer de conclusions, en què es fa una revisió crítica de les qüestions de present més rellevants de cara al futur més immediat. També s’hi troba l’anàlisi descriptiva d’esdeveniments i tendències del 2020, que el CoNCA encarrega a diversos experts i periodistes culturals, i el tradicional «Cultura en dades», on s’actualitzen els principals indicadors de l’activitat cultural del país.

L’impacte de la pandèmia en el sector cultural
El CoNCA ha dut a terme dues actuacions que suposen una aproximació a l’afectació de la crisi de la covid-19 en els sectors artístics i culturals. D’una banda, durant el darrer trimestre del 2020 el Departament de Cultura (Gabinet Tècnic i ICEC) i el CoNCA van realitzar un estudi en què s’analitzava l’impacte econòmic de la pandèmia en els sectors culturals. Aquest treball tècnic xifrava en un 24 % les pèrdues d’ingressos del conjunt dels sectors culturals catalans durant el 2020 (dels 4.475 milions d’euros facturats el 2019 es va passar a 3.387 milions d’euros el 2020). L’anàlisi indica les diferents intensitats d’aquestes pèrdues segons els dominis culturals: perden més les activitats que suposen presencialitat per a gaudir-ne (les arts escèniques i musicals encapçalen la llista, amb una reducció de la facturació del 72 %, i el sector del patrimoni i el dels museus perden un 35%), mentre que hi ha altres sectors amb pèrdues no tan elevades, com el de l’audiovisual i multimèdia, que perd un 15 % degut als bons resultats que han obtingut alguns subsectors com l’edició de videojocs, els quals han incrementat la facturació en un 12 %, o l’enregistrament de so i l’edició musical, que l’han incrementada en un 11 %.

Més enllà de l’impacte econòmic, el CoNCA també ha volgut copsar altres implicacions que la crisi de la covid-19 està generant en els sectors culturals, les previsions per al 2021, la digitalització i la valoració de l’actuació de les administracions públiques. Ha desenvolupat aquesta tasca amb dos qüestionaris: un quantitatiu, en el qual han participat 528 organitzacions i 656 persones treballadores de la cultura, i un segon qualitatiu, que ha comptat amb 32 associacions representatives, 11 experts culturals i 9 directors d’equipaments culturals.           

La lenta represa de l’activitat cultural
El que inicialment semblava una aturada puntual ha esdevingut una crisi en tota regla. Les dades obtingudes amb l’enquesta són un reflex de la paràlisi total del sector durant el confinament i de la lenta represa de l’activitat cultural, moltes vegades intermitent i amb fortes restriccions d’accés: el 60 % de les organitzacions indiquen que un cop finalitzat el confinament, la recuperació de l’activitat només va ser parcial, mentre que un 13 % no han reprès l’activitat o, directament, han tancat. La previsió per a l’any 2021 segueix la tendència: el 44 % de les organitzacions preveuen una recuperació lenta i el 34 % entreveuen fortes afectacions o, directament, el cessament de les activitats. L’esperança està posada en el fet que durant el segon semestre de l’any es doni un retorn progressiu de l’activitat gràcies a la recuperació dels aforaments i al retorn de l’activitat en espais públics. En qualsevol cas, l’any 2021 servirà, com a molt, per mantenir les estructures en funcionament, preparades per afrontar la recuperació, que pot arribar a partir del 2022.

Les organitzacions culturals petites i mitjanes, les més afectades
La suspensió de tota activitat ha causat pèrdues econòmiques al sector que han posat en risc la supervivència de moltes organitzacions. Les petites i les mitjanes són les que més han patit les conseqüències de la pandèmia, degut a l’estructura feble que les manté. Per contra, les grans organitzacions i equipaments culturals han hagut d’aplicar mesures de reducció de costos, i han tingut la capacitat d’implantar sistemes d’adaptació al format digital, tot i que ho han fet més com a estratègia defensiva que expansiva.

Una caiguda del 68 % de la demanda d’activitat presencial
Malgrat els esforços fets per totes les organitzacions culturals, la demanda durant l’any 2020 s’ha vist greument afectada (68 % en el cas d’activitat presencial i 64 % per a la venda de béns culturals) o directament ha desaparegut (17% en el cas d’activitat presencial i 13% per a la venda de béns). Aquesta circumstància té un reflex directe en els ingressos del sector: un 82 % de les organitzacions culturals i un 76 % dels professionals i persones treballadores de la cultura declaren haver suportat durant el 2020 pèrdues d’ingressos respecte a l’any anterior, i les previsions per al 2021 no milloren gaire: el 78 % de les organitzacions i el 70 % dels treballadors continuen pensant que els seus ingressos seran inferiors als que van obtenir el 2019.

Un 20 % de les persones treballadores de la cultura, sense feina
El teixit laboral també s’ha vist fortament afectat. Un 20 % de les persones treballadores de la cultura s’han quedat sense feina a causa de la pandèmia, un 10 % han estat o continuen estant en ERTO i un 42 % han vist com se’ls reduïa la feina degut a la pandèmia. L’aturada de l’activitat també ha afectat els creadors que, malgrat haver pogut continuar amb la seva activitat, han vist com es demoraven les presentacions de les seves obres, els llançament dels seus llibres, l’estrena de les seves propostes escèniques o audiovisuals o el llançament dels seus nous àlbums.

La digitalització com a oportunitat de negoci, un repte pendent
Per altra banda, la digitalització ha comportat i comportarà canvis profunds a les empreses culturals, que es veuran obligades a modificar profundament l’organització del treball, replantejar la manera de relacionar-se amb els usuaris i els públics, i repensar els seus ingressos. Cal intensificar la recerca de nous models de negoci vinculats als hàbits digitals que possibilitin als sectors culturals catalans disposar d’un espai propi en un món cada cop més competitiu. Actualment, només el 8 % de les organitzacions culturals catalanes admeten que la seva oferta digital genera ingressos significatius.

Valoració de l’actuació de les administracions públiques
En aquesta enquesta als sectors culturals, la puntuació obtinguda per les administracions públiques en la seva acció per fer front als efectes de la covid-19 ha estat un 1,8 en una escala entre 0 i 5, mentre que en el cas concret del Departament de Cultura aquesta puntuació s’incrementa una dècima i arriba a un 1,9 sobre 5. És remarcable el fet que la puntuació rebuda per les administracions públiques de les organitzacions culturals superi en 0,8 punts a la que reben dels professionals i persones treballadores de la cultura (2,2 punts de les organitzacions culturals en front de 1,4 punts de les persones treballadores de la cultura). La percepció general és que les administracions han treballat amb improvisació, descoordinació i pocs recursos aportats en comparació amb la magnitud de la pandèmia. Es valora molt positivament la proximitat que la Conselleria de Cultura ha mostrat amb els sectors culturals durant la crisi de la covid-19, per tal de planificar línies de treball futur estables i amb objectius concrets. Del Ministerio de Cultura hi ha una percepció generalitzada que ha destinat pocs recursos al rescat dels sectors i que han arribat tard, i pel que fa a les administracions locals, hi ha queixes d’haver estat poc al costat dels agents culturals i de ser porucs davant la presa de decisions. 

Recomanacions del CoNCA
El CoNCA proposa al seu informe un seguit de mesures d’actuació en clau de política cultural. En primer lloc, tres que tenen a veure amb la urgència de la situació que s’està vivint: normes clares i comprensibles que aportin seguretat a les decisions que han de prendre els múltiples agents dels sectors culturals; un pla d’estímul de la demanda (campanyes institucionals, incentius fiscals, compensacions per reduir els preus de les entrades i dels abonaments, etc.), i una intervenció d’urgència per mantenir l’estructura cultural existent. En segon lloc, es relacionen tres mesures en clau de futur: la planificació estratègica a llarg termini, amb un document pactat entre els partits polítics que posi de manifest els punts de coincidència per construir una política cultural sòlida; l’estabilitat de les polítiques culturals, i un front comú per afrontar els reptes de futur.

Reptes pendents d’abans de la pandèmia
L’informe recull en l’epíleg altres temes que abans de l’inici de la pandèmia centraven l’atenció de la política cultural. Entre els més urgents es troba l’impuls legislatiu, especialment necessari per a la protecció del patrimoni cultural català, la cultura popular i l’associacionisme (amb lleis que daten del 1993), la nova Llei de museus proposada en el Pla de Museus 2030 i la Llei del cinema, que ha quedat obsoleta. Cal desenvolupar també el contingut de la declaració de la cultura com a bé essencial, promulgada el 2020, i resoldre l’adscripció explícita i inequívoca d’escoles d’ensenyaments artístics no reglats, un servei bàsic de cap a cap del territori que actualment es troba entre el Departament de Cultura i el d’Educació i pateix disfuncions importants, agreujades en la pandèmia per l’absència de previsions governamentals.

El CoNCA també recorda la necessitat d’un acord nacional per la cultura, que enforteixi la cooperació entre les diferents administracions i desenvolupi eines de coordinació institucional i legislativa, i la urgència d’avançar al Congrés dels Diputats, el Parlament i el Govern deCatalunya en les mesures que configuren l’Estatut de l’artista. En aquest sentit, el Cens d’artistes i el dels professionals vinculats a la cultura, impulsats a finals del 2020 pel CoNCA i el Departament de Cultura, s’han de convertir en l’eina idònia per identificar els límits de la creació cultural i quantificar les persones que viuen del seu treball creatiu. Així mateix, aposta per la creació d’un observatori mancomunat, donat que les dades dels sectors culturals disponibles avui en dia continuen sent les mateixes que hi havia a finals del segle passat. Cal fer una reflexió sobre els efectes de la digitalització i plantejar la comptabilització de les noves manifestacions i usos culturals actuals.

El compromís d’elevar un 2 % el total del pressupost de la Generalitat destinat a la cultura en un període màxim de quatre anys i el mecenatge són altres temes d’interès per al CoNCA.

Tags: