La Consellera Garriga compareix davant de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i anuncia els eixos d’aquesta legislatura
La construcció d’un sistema cultural de referència, l’accés a la cultura, la llengua, i l’audiovisual són els 4 eixos de treball que planteja la Consellera de cultura
Data de publicació: 02-07-2021
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha comparegut aquest divendres 2 de juliol a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per tal d’informar dels eixos principals del Departament de Cultura durant aquesta legislatura.
La consellera Garriga ha manifestat que “volem construir un sistema cultural de referència per als catalans i les catalanes: posar la ciutadania al centre de la cultura, i la cultura al centre de les polítiques públiques” i “ho volem fer amb consens polític, bona governança i lideratge institucional, i amb els recursos adequats que permetin impulsar accions que garanteixin l’accés a la cultura, l’impuls de l’audiovisual, el futur del català, el dret a la creació cultural i l’excel·lència en tota la cadena de valor”.
En la seva primera compareixença davant de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, la consellera ha afirmat que és una prioritat del Departament de Cultura “reprendre l’activitat cultural el més ràpidament possible i donar resposta a la precarietat que abans de la crisi ja existia en el món cultural, i que s’ha accentuat” amb la pandèmia. “Sortim d’una temporada que ha estat molt dura pel sector cultural, estem al costat de tots els creadors, món associatiu i empreses que viuen moments difícils”. Aquest 2021 s’ha aconseguit mobilitzar 26 milions d’euros addicionals per la cultura, més enllà del pressupost previst fins ara pel Departament, i l’any 2020 el número d’euros addicionals van ser de 50 milions.
“La cultura no es fa sola”, ha dit la consellera. “La construïm tots dia rere dia, amb cada acció que fem, cada sèrie, obra de teatre, pel·lícula o obra d’art que mirem; amb cada llibre que llegim; amb cada cançó que cantem, amb cada llengua que parlem i amb cada associació cultural en què participem. La cultura la fa tota aquella gent que, de diferent manera, la treballa cada dia”.
“Comprendre el sentit transformador de la cultura és clau. Només amb una connexió estreta entre el sistema educatiu, el sistema cultural i el sistema de comunicació aconseguirem una societat sana, creativa, crítica i feliç”, ha declarat la consellera.
Al llarg d’aquest quatre anys de legislatura, Garriga ha anunciat canvis en quatre direccions: la construcció d’un sistema cultural de referència, l’accés a la cultura, la llengua, i l’audiovisual. “Volem millorar les condicions tant dels treballadors com dels públics de la cultura, tenint en compte que tots, com a individus, formem part del sistema cultural català d’alguna manera o altra. Treballarem per fer realitat el 2% de la cultura; analitzarem les necessitats actuals de la llengua i de l’audiovisual; i revisarem i dotarem tot allò que ja s’estava fent correctament en el nostre sector”, ha reblat.
Per assolir-ho, la consellera de Cultura ha detallat els quatre eixos principals de la acció de govern del Departament de Cultura:
- Transformació
- Accés a la cultura
- Llengua
- Audiovisual
Transformació: construcció d’un sistema cultural de referència
- 2% cultural
L’acció principal d’aquest eix és dedicar un 2% del pressupost de la Generalitat a polítiques culturals. “Ho aconseguirem durant aquesta la legislatura, fent un esforç pressupostari superior el proper 2022. Els darrers anys, la plataforma Actua Cultura ha estat molt clara demanant aquest 2%, i ha aconseguit agrupar tot el sector sota aquesta demanda. No només entenem, sinó que compartim les seves preocupacions, i per això aconseguirem aquest canvi en la dotació pressupostària del Govern”, ha declarat la consellera.
“Cada euro invertit en cultura ha de tenir el màxim potencial transformador per la gent”, ha subratllat la consellera. “Hem d’aprofitar al màxim els recursos econòmics addicionals, i això vol dir impulsar les millors polítiques públiques escoltant els públics, els creadors, les empreses, les entitats i el conjunt d’administracions públiques”.
L’impacte de la covid-19 ha estat especialment profund en un sector que, tradicionalment, no ha disposat de suficient finançament públic i privat. La consellera Garriga s’ha compromès a treballar, des del Departament de Cultura, per millorar la situació del sector. “Per una banda, volem reprendre tot allò que funcionava, i per l’altra, volem construir un sistema més òptim pel context actual”, ha dit.
- Mancomunitat cultural
La consellera de Cultura ha destacat que “enfortirem la Mancomunitat Cultural, que coordina les polítiques culturals entre l’administració de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions, incorporant-hi una representació dels municipis”. Aquesta és una de les accions que el CoNCA demana en el seu últim informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts, que va entregar aquest dimecres “i amb el qual compartim moltes necessitats d’acció”, ha dit Garriga. A més, es redefinaran les estructures del Departament de Cultura i la governança dels seus equipament i organismes, per alinear-los encara més a l’estratègia global i millorar i avaluar permanentment els seus objectius.
- Suport a artistes i creadors/es
Una altra de les accions d’aquest eix és el suport i la dinamització dels artistes i creadors catalans: són molts els que han patit durant la crisi de la covid-19, i de fet, abans de la pandèmia ja vivien en unes condicions de precarietat. Des del Departament de Cultura s’han destinat ajuts directes com l’ajut extraordinari per a professionals de la cultura o les beques de recerca i innovació, beques de formació i perfeccionament, o, indirectament, línies de suport a activitats de centres de creació i producció, o a projectes d’arts visuals, entre altres. “Amb la voluntat de reactivar tot aquest teixit i potenciar la represa de la seva activitat, volem posar l’accent en la generació de projectes i llocs de treball de qualitat”, ha reblat la consellera.
- Igualtat de gènere
La consellera Garriga ha afirmat que “no podem parlar de la construcció d’un sistema cultural de referència sense tenir en compte la igualtat de gènere”. En aquest camp, el Departament de Cultura desenvoluparà diverses accions, com per exemple, l’increment de la presència i la millora del criteri de gènere en totes les línies d’ajuts, i la redacció d’un protocol contra violències masclistes en els equipaments culturals, que el Departament de Cultura farà conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes. “La cultura és un lloc per la igualtat i per l’orgull, i així la defensarem sempre”, ha dit Garriga.
- Nova Llei de Patrimoni Català
Una altra de les accions en aquest àmbit és la nova llei de Patrimoni Cultural Català. La regulació normativa del patrimoni cultural català és dels anys noranta. L’experiència, els coneixements acumulats, l’avenç de la tècnica, els referents internacionals i sobretot l’evolució del concepte del patrimoni cultural, fan necessari actualitzar i modificar la normativa.
- Potenciació dels equipaments culturals de base associativa
Des del Departament de Cultura s’activarà un programa de potenciació dels equipaments culturals de base associativa. Entitats, associacions i ateneus han configurat una estructura sòlida per a la cultura catalana, que s’estén per tot el país i que és un autèntic focus generador de creativitat i alhora preservador de tradicions. “Aquesta xarxa associativa és un patrimoni propi de la nostra societat i cal que, com a tal, rebi l’atenció i els ajuts necessaris per tal que pugui mantenir-se actiu i pugui continuar treballant des de la base aquells aspectes culturals a què es dedica cada una de les entitats, i alhora també mantingui aquells aspectes més beneficiosos socialment, en camps com l’educació o la cohesió social”, ha explicat Garriga.
- Internacionalització
La construcció d’un sistema cultural de referència també inclou la internacionalització. Des del Departament de Cultura s’impulsaran polítiques actives de promoció de la cultura catalana. “La pandèmia del coronavirus ha canviat la nostra manera de percebre el món, i això també té afectacions sobre els projectes d’internacionalització cultural”, ha dit Garriga. La consellera ha explicat que s’ha de repensar i obrir un debat en aquest sentit, com línies d’ajuts noves que permetin internacionalitzar la cultura catalana en el món postcovid, reforçar la presència en mercats internacionals, i barrejar creació contemporània local i mundial amb les diferents mostres de cultura popular que conviuen en el nostre territori.
Accés a la cultura
- Subvenció a programes d’arts escèniques, música i arts visuals en horari escolar
Des del Departament de Cultura es treballa amb el Departament d’Educació per integrar els ensenyaments artístics en totes les etapes escolars. “L’escola és un dels llocs més important on aprenem a relacionar-nos amb la cultura, i és important omplir-la de coneixement artístic per tal que els nostres nois i noies no surtin de l’etapa d’ensenyament obligatori sense haver estat mai en contacte amb el món creatiu”, ha dit Garriga. En aquest sentit, el Departament de Cultura tirarà endavant unes línies d’ajuts a programes d’arts escèniques, música i arts visuals en horari escolar.
- Llei de drets culturals
Durant la seva compareixença, la consellera Garriga ha afirmat que “la cultura és un bé essencial” i per tal que “aquesta declaració es tradueixi en un dret efectiu, impulsarem la llei de drets culturals que reconegui tant el dret essencial d’una persona a l’expressió cultural com també a tenir accés a la producció cultural del país”, i ha afegit: “ara estem sortint d’una crisi molt important, però en poden venir d’altres de qualsevol tipus i cal garantir el dret a la cultura de la mateixa manera que s’ha garantit el dret a la salut, a l’educació o a la justícia social”.
Aquest llei farà especial èmfasi en la necessitat de garantir que les activitats culturals siguin inclusives de manera que cap col·lectiu en quedi al marge per causes econòmiques, socials o de qualsevol altre tipus. Algunes de les línies que tractarà aquesta llei seran definir els drets culturals (accessibilitat, participació, llengua...); garantir l’accés digital als continguts culturals de Catalunya; assegurar la llibertat de creació i expressió dels artistes, i establir els mecanismes per la seva protecció; obligar a desenvolupar polítiques d’igualtat, entre altres.
- Programa Cultura Inclusiva
Una altra de les accions serà la creació del Programa Cultura Inclusiva, que el Departament treballarà amb el sector cultural públic i privat, i garantirà una programació concreta, oberta i estable adreçada especialment als col·lectius més vulnerables. “Hem de ser capaços de configurar un sistema cultural que faciliti la creació artística en totes les seves variants, al mateix temps que promogui la diversificació i augment del públic que participa de les activitats artístiques que es produeixen a Catalunya”, ha dit Garriga.
La consellera de Cultura també ha anunciat en seu parlamentària que, en consonància amb les preocupacions del president Aragonès, que ha establert la salut mental com a prioritat de Govern, “el Departament de Cultura treballarà per consolidar i ampliar les seccions relacionades amb la cultura i la salut durant aquesta legislatura”.
- Espai públic: escenari de cultura
En l’àmbit de l’accés a la cultura, la consellera Garriga ha posat en valor l’espai públic com a escenari de cultura, la gran tradició d’espectacles i teatre al carrer i el fet diferencial nacional d’expressió de la cultura als carrers i places, festes majors o altres festes tradicionals, des del món escènic català a través del teatre, el circ, la música, etc. En aquest sentit, ha anunciat una taula de treball amb el Departament d’Interior per tal de revisar la Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, per tal que s’adapti a aquest objectiu.
- Pla de Museus 2030
La última acció d’aquest punt és continuar desenvolupant el Pla de Museus 2030, un gran pla estratègic que recull el conjunt de les polítiques de la Generalitat per als equipaments museístics catalans, defineix les actuacions per dur-les a terme i quantifica els recursos econòmics, tècnics i humans per poder-les executar. Aquest pla projecta una visió ambiciosa dels museus catalans, i entre els seus objectius contempla enfortir els lligams entre societat i museus.
Llengua
- Secretaria de Política Lingüística
El tercer eix és el de la llengua. La diversitat lingüística dels territoris catalanoparlants és una de les línies de treball principals del Departament de Cultura. “La nostra intenció és posar sobre la taula, en un debat obert a tothom, la situació de totes les llengües que es parlen a Catalunya, amb dades a la mà i garantint el present i el futur del català, l’occità i la llengua de signes catalana (LSC) en aquest context plurilingüe”, ha manifestat la consellera.
Durant la darrera dècada, aspectes tan diversos com els nous fluxos migratoris, la polarització política i la minorització digital, han fet que la situació esdevingui encara més complexa. S’ha fet molta feina des de les institucions però cal seguir avançant: “El model català de política lingüística necessita una revisió a fons”, ha dit Garriga. En aquest sentit, el Departament de Cultura ha augmentat el rang de la Direcció General de Política Lingüística i ha creat la Secretaria de Política Lingüística, amb un sociolingüista expert en l’evolució de les llengües al capdavant, el catedràtic Francesc Xavier Vila.
- Pla Nacional per la Llengua
En aquest sentit, la consellera Garriga ha instat a tots els grups parlamentaris de la comissió de Cultura a treballar per la normalització del català. “Hem de ser realistes amb la situació de la llengua catalana. Hem d’acordar un Pla Nacional per la Llengua, i ho hem de fer junts”, ha declarat. “Recordo que, més de 40 anys després, no hem assolit els mínims amb què ens vam comprometre els primers anys de la democràcia. És molta, i de tot arreu, la gent que ha treballat any rere any per la normalització lingüística. Necessitem que tots els grups parlamentaris us comprometeu amb la diversitat i la riquesa lingüística d’aquest territori, i per això us estenem la mà per col·laborar en aquest Pacte Nacional per la Llengua”, ha afegit.
- Pla plurianual i revisió dels mecanismes de promoció de la llengua
En consonància amb això, la Secretaria de Política Lingüística elaborarà una anàlisi prospectiva de l’evolució sociolingüística de Catalunya per als propers 15-20 anys, per tal de poder planificar les actuacions que cal prendre en matèria de política lingüística, i també establirà un Pla plurianual de política lingüística sobre una base d’indicadors objectivables. En aquest sentit, la Secretaria de Política Lingüística estarà en contacte amb totes les direccions generals del Departament, així com els altres òrgans que formen part del Govern, per tal d’analitzar la salut del català en tots els àmbits de la societat catalana, i una de les seves tasques serà revisar el funcionament dels mecanismes de promoció i protecció de la llengua.
Audiovisual
- Direcció General d'Innovació i Cultura Digital
Aquesta legislatura es vol posar el focus especialment en la cultura digital, que inclou totes les interseccions possibles entre llenguatges artístics tradicionals i les eines del món digital, que donen com a resultat mutacions innovadores de les formes expressives clàssiques. La interactivitat, la immediatesa o la simultaneïtat també són trets definitoris de la cultura digital, que aporten a la cultura una especial capacitat per a la participació i la difusió.
En aquest sentit, la primera acció de l’àmbit de l’audiovisual és la creació de la nova Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, liderada per la Marisol López, experta en el sector. Amb la creació d’aquesta nova Direcció General es posa de manifest l’interès del Departament de Cultura i del Govern de la Generalitat per consolidar Catalunya com un actor fonamental en l’avantguarda tecnològica i cultural.
- Hub Audiovisual i del Videojoc
El sector audiovisual català té un valor estratègic cabdal, amb 2.051 empreses registrades, un volum de negoci que supera els 2.000 milions d’euros i una ocupació que s’apropa a les 14.000 persones, segons dades d’IDESCAT del 2018. No només per al creixement econòmic, sinó també per a la preservació de la diversitat cultural europea, des de la identitat pròpia de Catalunya, en un mercat globalitzat.
“Aquest és un sector estratègic que ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local. Fa massa temps que professionals d’aquest sector marxen fora per realitzar el seu potencial, i es el moment de canviar aquesta dinàmica”, ha afirmat de forma contundent la consellera. En aquest sentit, Garriga ha anunciat que “treballarem per fer realitat un Hub Audiovisual i del Videojoc, centre de referència del sud d’Europa que s’ha d’estructurar a l’entorn d’una infraestructura de recerca, innovació i producció”.
El Hub Audiovisual és un dels 27 projectes que la Generalitat ha considerat elegibles per a ser finançats amb els fons europeus Next Generation. Té una estimació pressupostària de 300 milions i es finançarà sota els principis de la col·laboració público-privada. El projecte és transversal i aglutinador, ja que compta amb el recolzament dels principals agents de la indústria audiovisual catalana i dels principals partits del Parlament de Catalunya.
- Pla Nacional de Cultura Digital
A partir de la creació de la nova Direcció General, i per tal d’establir polítiques efectives i coherents, el Departament de Cultura impulsarà la creació d’un Pla Nacional de Cultura Digital. Serà un pla cocreat amb entitats implicades que s’anirà modificant a partir de trobades i sessions periòdiques per tal de no perdre la mirada innovadora, arribar a conclusions menys òbvies i accions més trencadores.
- Pla d'Estratègia Digital del Patrimoni Cultural
La digitalització i el pensament audiovisual arribarà a tots els espais del Departament de Cultura. En aquest sentit, la consellera Garriga ha informat que “definirem un pla d’Estratègia Digital del Patrimoni Cultural per tal de garantir el lideratge en el món digital del patrimoni cultural. És la porta oberta del patrimoni al futur. Cal encarar el camí cap a la realitat virtual i digital del nostre patrimoni sent conscients que els museus, els monuments o els arxius ja no poden entendre’s sense el factor digital”.
A l’acabar la seva compareixença, la consellera de Cultura ha manifestat que “tenim molta feina per endavant, i volem que tingui sentit”. “Estem en un moment de canvi de paradigma social i hem d’aprofitar l’oportunitat de millorar com a societat. La historia ens mostra que hem de ser fidels als artistes i pensadors perquè són els que tenen la veu del futur, i en temps de canvis profunds, ells són els únics que ens poden guiar en l’ardu camí cap a la creació d’un món millor”.
